El booking d'un festival electrònic comença abans de preguntar quin DJ té la data lliure. Primer concretem què ha de passar en aquella franja: vendre entrades, fixar el to del projecte, sostenir el peak time o donar credibilitat a una proposta nova. Cada objectiu ens porta cap a noms diferents.
Un mateix artista pot tenir condicions molt diferents segons la data, el territori, el format, la posició al cartell i la ruta que estigui fent. Un DJ set tampoc no es planteja igual que un live, un híbrid o un espectacle audiovisual. Abans de demanar noms, creuem direcció musical, aforament, històric de vendes, producció i pressupost. Aquesta és la base del nostre treball de booking i contractació d'artistes.
Un mercat gran i difícil de pressupostar
La música en directe va facturar 807,2 milions d'euros en entrades durant el 2025, un 11,24 % més que l'any anterior, segons l'Anuario de la Música en Vivo 2026 de l'Asociación de Promotores Musicales. Madrid i la província de Barcelona van concentrar el 46,34 % d'aquesta recaptació.
La xifra mesura activitat, no marge. Inclou tots els gèneres i tampoc no diu quant va cobrar cada artista. Dins del rànquing certificat per APM, Sónar va declarar 161.000 assistents i 117 actuacions en tres dies. Va ser un dels cinc festivals multiartista de pagament amb més assistència del 2025. APM comptabilitza assistència acumulada, que no equival necessàriament a persones úniques.
L'Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales 2024-2025 del Ministeri de Cultura aporta una altra dada. El 32,1 % de la població de 15 anys o més va assistir a concerts de música actual durant l'últim any. D'aquest grup, el 35,3 % va anar a un festival o macrofestival. L'enquesta no separa les dades per gènere, però confirma el pes del format festival a Espanya.
En electrònica, a més, la frontera estatal només explica una part del mercat. Les dates espanyoles competeixen per encaixar en rutes europees i calendaris internacionals. L'IMS Electronic Music Business Report 2025/26, elaborat per MIDiA Research, va valorar el negoci mundial de la música electrònica en 15.100 milions de dòlars el 2025. La xifra inclou enregistrament, edició, plataformes, clubs, festivals, tecnologia i acords amb marques; no és un índex de caixets. L'informe també va situar la taquilla dels clubs d'Eivissa en 160 milions d'euros, deu milions més que el 2024, tot i que hi va haver menys esdeveniments per sala.
Una bona xifra estatal no paga els comptes de cada data. A l'Anuario de la Música Valenciana 2025, Joanvi Díez, president de PROMFEST, atribueix la pressió sobre els preus a la competència entre festivals, les exclusivitats territorials i l'entrada d'operadors amb més capacitat financera. És una valoració del sector valencià, no una mitjana de tot Espanya. Ara bé, qualsevol promotor que hagi coincidit amb altres festivals darrere de la mateixa ruta s'hi haurà trobat.
Les fonts consultades tampoc no ofereixen una sèrie completa de caixets per artista, gènere i territori. Per això evitem parlar d'una pujada generalitzada dels "DJs".
Què fa pujar o baixar una contractació
El calendari pesa. Els caps de setmana amb més concentració de festivals poden tenir diversos compradors intentant tancar els mateixos artistes. Si la data encaixa en una gira per la península, el desplaçament acostuma a ser més senzill. Si obliga a entrar i sortir només per una actuació, apareixen vols, nits d'hotel i temps morts. Això pot millorar o empitjorar el cost total, però per si sol mai no garanteix una rebaixa del caixet.
Després hi ha el territori. Mirem quan hi va actuar l'artista per última vegada, què té anunciat a prop i si hi ha una altra data que pugui restar venda. L'exclusivitat ha de respondre a aquest risc. Demanar un radi enorme per sistema pot bloquejar la negociació o encarir-la sense donar una protecció real al festival.
El format i l'horari també compten. Un tancament, un peak time o una aparició en un escenari secundari no tenen el mateix valor. Tampoc no exigeixen el mateix un DJ set, un B2B i un directe amb equip propi. S'hi afegeix el moment de l'artista: un llançament, una residència, una agència nova o el creixement en un altre mercat poden canviar la demanda en qüestió de mesos.
APM recull aquesta situació al reportatge "El precio del aplauso", construït a partir de testimonis de promotors i agents espanyols. Parlen de competència pels artistes, riders més costosos, hotels, hospitality i producció. Són experiències professionals, no una estadística estatal. Serveixen per veure quines partides estan sota més pressió, no per aplicar el mateix percentatge a tot el cartell.
Com repartim el pes del cartell
A un cap de cartell li podem demanar que vengui entrades, doni seguretat a un patrocinador, generi cobertura de mitjans o situï una marca nova al mapa. Donar per fet que farà tot això alhora acostuma a ser el primer error.
Els seguidors i els oients mensuals orienten, però diuen poc sobre la conversió en una plaça concreta. Creuem aquestes dades amb històrics de venda, preu de l'entrada, actuacions recents a la zona i afinitat amb el concepte. De vegades un nom de gran abast arriba massa exposat; un altre amb menys projecció global conserva una comunitat molt més activa en aquella ciutat.
Abans d'ofertar fem els números al revés: quantes entrades hauria d'aportar, quants diners caldrà posar en comunicació, quin serà el preu final i com afecta la resta del cartell. També mirem l'escenari incòmode, amb una venda tardana o per sota de la previsió. Aquesta operació no decideix la direcció musical, però deixa clar quant pes estem posant sobre un sol nom.
El cartell necessita jerarquia i recorregut. El cap de cartell obre la venda, la segona línia sosté el programa i els artistes de nínxol li donen personalitat. Els residents aporten continuïtat i connecten el projecte amb l'escena local. L'horari importa: una bona contractació en un slot equivocat pot desordenar tota la nit.
També revisem si el format aporta res. Un B2B muntat només per afegir novetat acostuma a funcionar pitjor que dos sets ben col·locats. Un live pot ser el tret diferencial del festival si disposa del temps de muntatge, la prova i l'espai que necessita.
Els residents funcionen quan es programen amb criteri, horari i condicions professionals. Fer-los servir únicament per quadrar el pressupost empobreix el cartell. També passa a l'inrevés: si un sol cap de cartell absorbeix els diners del so, l'escenari o la segona línia, el nom creix al cartell i el festival perd consistència.
Del caixet al cost de la data
Per comparar dues propostes, primer tanquem el cost d'arribada i d'execució. En aquest càlcul entren:
- el caixet, la comissió d'agència quan correspongui i la fiscalitat;
- vols o trens, equipatge, habitacions, transfers, dietes i hospitality;
- cabina, instruments, backline i qualsevol reforç tècnic;
- personal de gira, seguretat, runner i artist liaison local;
- assegurances, costos bancaris i risc de divisa;
- drets d'enregistrament, streaming, imatge i usos de marca;
- condicions d'exclusivitat, cancel·lació, força major i promoció.
La fiscalitat ha de quedar resolta abans de redactar una oferta neta o bruta. L'Agència Tributària assenyala que una actuació feta a Espanya per un artista no resident pot generar renda subjecta a l'IRNR, encara que la facturi una altra persona o entitat. Revisem la residència fiscal, el contracte i el conveni aplicable en cada operació; copiar el percentatge d'una contractació anterior és una mala pràctica.
En el pressupost real, el caixet més baix no sempre produeix la contractació més barata. Un desplaçament aïllat, una touring party gran o una necessitat tècnica que queda fora de l'inventari poden capgirar la comparació. Això es descobreix durant la negociació i l'advance, no el dia del muntatge.
La data espanyola acostuma a formar part d'una ruta més àmplia. Si encaixa entre dues actuacions, pot simplificar els viatges i les nits d'hotel. Si obliga a obrir un desplaçament, el cost canvia. Treballem amb finestres de dates quan el projecte ho permet, encara que l'agenda de l'artista, la seva posició al cartell o l'estratègia territorial poden pesar més que els quilòmetres.
La posició del hold és una altra dada bàsica. El hold reserva una prioritat provisional sobre la data; l'oferta escrita ja pot generar obligacions. Abans d'enviar-la deixem fixats el sostre econòmic, qui aprova i quin termini hi ha per decidir. Si el circuit intern necessita una setmana i l'agent demana resposta en 24 hores, fingir que hi ha marge només ajorna el problema.
Anunciar l'artista o comprar viatges abans de signar afegeix risc i no aporta cap avantatge. Sembla obvi, però continua passant.
En electrònica, la cabina també és booking
Un advance de cabina mal fet pot arruïnar una contractació impecable sobre el paper. Per a un DJ set comprovem el model i el nombre de reproductors, el mesclador, l'estat i la versió de l'equip, les connexions, la xarxa, el monitoratge i l'estabilitat de la taula. També deixem preparats els canvis entre artistes, les línies de reserva i la persona que respondrà si falla una unitat.
Un live o un format híbrid necessita una altra conversa. Pot incorporar ordinadors, interfícies, sintetitzadors, caixes de ritmes, controladors, microfonia, stems, sincronia, timecode i vídeo. El patch, les proves i el temps de muntatge han de cabre en el running order que realment executarem.
Enregistrar o emetre el set requereix autorització. També cal si un patrocinador vol utilitzar-ne fragments, si hi haurà visuals de marca o si es demana un accés especial al backstage. Aquests drets s'acorden abans; no s'improvisen amb una càmera encesa durant el show.
L'hospitality també forma part de la feina: habitacions, dietes, camerino, transfers, acreditacions, seguretat i horaris de sortida. Un transfer amb poc marge o un check-out mal previst pot desordenar la ruta de l'endemà. Un bon full de moviments evita bona part d'aquestes incidències.
Quan els números no surten
De vegades els números simplement no surten. En aquest punt tornem al paper que havia de complir l'artista. Pot tenir sentit obrir la data, moure inversió del cap de cartell a la segona línia, apostar per algú amb més tracció local o reduir el nombre d'escenaris. També revisem aforament, preu de l'entrada i producció abans de buscar un altre nom.
Un artista emergent pot encaixar si viu un moment real de creixement i el públic de l'esdeveniment el reconeix. Un resident pot assumir més pes si forma part de la identitat del projecte. Un canvi de format serveix quan l'artista l'ofereix i millora la data; demanar una versió retallada només per quadrar una xifra poques vegades resol el problema de fons.
Una successió de noms disponibles sense criteri pot omplir un correu, però ajuda poc a programar. Si l'alternativa només entra al pressupost i no encaixa en el programa, continuem buscant.
Un caixet alt pot tenir sentit per al mercat de l'artista i resultar inviable per al nostre esdeveniment. El descartem quan obliga a dependre d'una venda que no podem justificar, força un preu d'entrada fora de mercat o consumeix la partida necessària per produir el show amb garanties.
També parem si l'exclusivitat bloqueja massa territori, si l'encaix musical obliga a deformar el concepte o si els terminis de contracte, permisos, viatges i producció ja no són realistes. La tresoreria compta: comprometre una garantia serveix de poc si després falten recursos per executar la resta del festival.
Si la garantia compromet la producció o depèn d'una única previsió optimista, parem abans d'enviar l'oferta. Renunciar-hi a temps acostuma a ser força menys costós que sostenir aquella previsió fins al dia de l'esdeveniment.
Què necessitem per començar a treballar
Un primer brief útil hauria d'incloure:
Concepte, subgèneres i referències de l'esdeveniment:
Ciutat, recinte i aforament vendible:
Data i alternatives possibles:
Horari, hora límit i funció de l'artista:
DJ set, live, híbrid, audiovisual o un altre format:
Preu de l'entrada i model d'accés:
Públic objectiu i històric de venda comparable:
Resta del cartell confirmat o previst:
Territori i exclusivitat que es demana:
Rang d'inversió artística i pressupost total:
Producció disponible i limitacions tècniques:
Drets de contingut, streaming o imatge necessaris:
Qui aprova, qui signa i quan es decideix:
Amb aquesta informació ja podem revisar disponibilitat, ruta, cost total i encaix. Sense això, qualsevol selecció d'artistes serà provisional.
Abans d'enviar la primera oferta
Les decisions que sostenen un cartell acostumen a ser poc vistoses: rebutjar una exclusivitat desproporcionada, detectar a temps un cost de producció, col·locar bé un resident o no emetre una oferta que depèn de vendre tot l'aforament. Aquí es juga bona part del resultat.
Des de La Borda Creativa treballem en projectes de booking i producció a Andorra i col·laborem dins de l'escena electrònica espanyola. El 2026 ens vam incorporar a l'equip de bookings de Papagayo Tenerife. Si prepares un festival, un cicle o un club show, envia'ns la data, el recinte, l'aforament, el rang d'inversió i dues o tres referències musicals. Amb això revisem disponibilitat, ruta i cost posat a destinació.
Fonts consultades
- Asociación de Promotores Musicales, Anuario de la Música en Vivo 2026: mercat espanyol, rànquing certificat de festivals i testimonis professionals sobre costos, producció i risc.
- Federación Valenciana de la Industria Musical i PROMFEST, Anuario de la Música Valenciana 2025: diagnòstic dels promotors valencians sobre caixets, exclusivitat, costos i venda.
- International Music Summit i MIDiA Research, Electronic Music Business Report 2025/26: dimensió internacional de la indústria electrònica i mercat de clubs d'Eivissa.
- Ministeri de Cultura, Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales 2024-2025: assistència a concerts de música actual i festivals a Espanya.
- Agència Tributària, tributació d'artistes no residents sense establiment permanent.